Em dic Mª ROSER ALGUÉ i VENDRELLS, i sóc filla de la comarca del Bages, tot i que ara visc al Baix Llobregat. Sóc una mestra de primària enamorada de la meva feina, que des de sempre he tingut un somni... escriure.
De fet, quan anava a l’escola (als 10 o 12 anys) ja escrivia petits poemes i narracions. Després, el temps va anar passant i altres inquietuds anaven captant, de grat o per força, el meu interès.
Però el caliu seguia dins, i mai millor dit, ja que el van revifar els incendis de la Catalunya central del 98... Va ser arran d’això que vaig posar ordre als meus records i va sortir el meu primer llibre, Sota un vel de cendra, que vol ser un cant de nostàlgia, un voler donar a conèixer una forma de vida que molta gent ignora i que, malgrat la seva duresa, també tenia les seves compensacions, sobretot pel que fa a relacions humanes.
També podem intuir, en el llibre, un missatge per la que la gent tingui més cura dels boscos i de la natura en general, i així, en el futur, pugui gaudir-ne tothom, com jo ho vaig fer en el passat i com ho faig encara.
En l’època en que es publicà el llibre, jo treballava a la ràdio del poble on visc, Esplugues del Llobregat, (vaig treballar-hi durant 5 anys) entrevistant setmanalment poetes, escriptors, cantautors i, en general, gent que tingués un tarannà especialment sensible.
Aquest any, un segon llibre, en aquest cas de poemes, vol intentar transmetre la importància de les coses quotidianes. Petiteses és com una declaració de principis, i és que hem de saber valorar les coses petites amb les que anem ensopegant i que són les que ens ajuden a fer camí.
Jo crec que hem de viure observant tot el que ens envolta, sense perdre detall del que passa al nostre entorn, que ens va enriquint i això ens permet transmetre als altres un borrall de sensibilitat. Penso que aquesta actitud d’anar per la vida “a cop de sensacions” és ser poeta. I és gràcies a la confiança que la gent de l’editorial Solsona Comunicacions ha dipositat en mi, que ha estat possible realitzar el meu somni.
Per alguna raó que desconec aquesta pàgina no va sortir al seu moment (jo no tenia ordinador ) i ara us puc dir que l’any 2.002, vaig publicar un conte infantil que havia guanyat un concurs de l’ajuntament de Nules. Es diu “LA KIKA NO S’AGRADA” de l’editorial Compte D’aure. Tracta el tema de l’autoestima. Vaig triar aquest tema perquè en la meva experiència com a mestra, sovint he trobat infants que no s’accepten tal com són i d’alguna manera volia fer-los arribar el missatge que,l’important és ser bonics per dintre. Com siguem per fora és molt relatiu.Aquest conte encara es pot trobar a les llibreries i també en algunes biblioteques.
De moment no he publicat res més, ja que la meva il.lusió era poder transmetre alguns sentiments i vivències i compartir sensibilitats. Penso que ja n’he tingut una petita oportunitat. Si que m’agradaria que ,de tant en tant, les muses em permetessin continuar relligant paraules amb regust de somnis.
Si teniu ganes de parlar amb mi ...
m.rosalve@hotmail.com
T – 933715299 Esplugues de Llobregat - abril 2.007
De fet, quan anava a l’escola (als 10 o 12 anys) ja escrivia petits poemes i narracions. Després, el temps va anar passant i altres inquietuds anaven captant, de grat o per força, el meu interès.
Però el caliu seguia dins, i mai millor dit, ja que el van revifar els incendis de la Catalunya central del 98... Va ser arran d’això que vaig posar ordre als meus records i va sortir el meu primer llibre, Sota un vel de cendra, que vol ser un cant de nostàlgia, un voler donar a conèixer una forma de vida que molta gent ignora i que, malgrat la seva duresa, també tenia les seves compensacions, sobretot pel que fa a relacions humanes.
També podem intuir, en el llibre, un missatge per la que la gent tingui més cura dels boscos i de la natura en general, i així, en el futur, pugui gaudir-ne tothom, com jo ho vaig fer en el passat i com ho faig encara.
En l’època en que es publicà el llibre, jo treballava a la ràdio del poble on visc, Esplugues del Llobregat, (vaig treballar-hi durant 5 anys) entrevistant setmanalment poetes, escriptors, cantautors i, en general, gent que tingués un tarannà especialment sensible.
Aquest any, un segon llibre, en aquest cas de poemes, vol intentar transmetre la importància de les coses quotidianes. Petiteses és com una declaració de principis, i és que hem de saber valorar les coses petites amb les que anem ensopegant i que són les que ens ajuden a fer camí.
Jo crec que hem de viure observant tot el que ens envolta, sense perdre detall del que passa al nostre entorn, que ens va enriquint i això ens permet transmetre als altres un borrall de sensibilitat. Penso que aquesta actitud d’anar per la vida “a cop de sensacions” és ser poeta. I és gràcies a la confiança que la gent de l’editorial Solsona Comunicacions ha dipositat en mi, que ha estat possible realitzar el meu somni.
Per alguna raó que desconec aquesta pàgina no va sortir al seu moment (jo no tenia ordinador ) i ara us puc dir que l’any 2.002, vaig publicar un conte infantil que havia guanyat un concurs de l’ajuntament de Nules. Es diu “LA KIKA NO S’AGRADA” de l’editorial Compte D’aure. Tracta el tema de l’autoestima. Vaig triar aquest tema perquè en la meva experiència com a mestra, sovint he trobat infants que no s’accepten tal com són i d’alguna manera volia fer-los arribar el missatge que,l’important és ser bonics per dintre. Com siguem per fora és molt relatiu.Aquest conte encara es pot trobar a les llibreries i també en algunes biblioteques.
De moment no he publicat res més, ja que la meva il.lusió era poder transmetre alguns sentiments i vivències i compartir sensibilitats. Penso que ja n’he tingut una petita oportunitat. Si que m’agradaria que ,de tant en tant, les muses em permetessin continuar relligant paraules amb regust de somnis.
Si teniu ganes de parlar amb mi ...
m.rosalve@hotmail.com
T – 933715299 Esplugues de Llobregat - abril 2.007
